Comença el curs polític

Algunes declaracions, tant d'ERC com de PDeCAT, encara que aquestes no coincideixen en certs punts, en uns altres que són bàsics i transcendentals ho fan.

        El nostre president no queda exclòs, almenys en el que s'extreu en les seves declaracions, quan diu: "Acatarem els vots de l'1-O " o bé, s'acata l'1-0 o bé es negocia un referèndum. També fa al·lusió, al fet que des de el govern de Madrid han de plantejar propostes concretes. No sé què propostes que vinguin del govern central s'acosten a l'1-0, a veure, s'acata l'1-0 o no? No cal donar-li tantes voltes. Això és només un exemple, però tots pequen d'aquest mal.

També s'observa la fragilitat del govern del PSOE, liderat pel president Sánchez, i aquesta fragilitat no es donada tant per l'oposició sinó que ve per les seves pròpies files, encapçalat pels anomenats barons del partit. S'ha vist clar amb el jutge Llarena, ara ho representem jurídicament a Bèlgica, ara no.

         Així i tot, Puigdemont segueix liderant el "procés", Tal vegada perquè és l'únic que no es contradiu, fet que ERC no porta molt bé, i ha utilitzat estratègies per deixar-ho fora de joc, no ho aconsegueixen ni ho aconseguiran, té el suport dels independentistes. Tots som conscients del treball que efectuà des de l'exterior, cosa que Junqueras en lloc de donar ànims, sembla que li agradaria que tots estiguéssim a casa sense moure un dit. No sigui que de Madrid s'enfadin i estigui més temps a la presó, cosa que no fan la resta dels presoners polítics.

        En fi, comencem setembre i tot està com una olla de pressió.

Tessa Barlo

La política als tribunals

Després que Alemanya dictamines que el delicte de rebel·lió no corresponia al president Puigdemont, com que no va ser detectat, ni demostrat cap mena de violència, el President va ser posat amb llibertat sota fiança en espera de la sentència sobre la malversació de fons públics, tramesa en l'"euroordre" d'Espanya.
Aquesta mesura ha sigut un cop molt fort pel PP, i demostrà la seva feblesa davant la denuncia i sobretot posa n'evidencia la persecució política, no pas, el delicte en ser inexistents.
El president Puigdemont en la primera intervenció, només sortí de la presó provisional a Alemanya, demana que el partit del PP, canvií d'actitud, i diu "perseverà i no rectificà els posarà en contra davant Europa". I és que en Espanya la política es fa des de els tribunals.
I això es va veure, una vegada més, quan el jutge Llarena no va autoritzar a Jordi Sánchez a què sortís de la presó, no oblidem preventiva que cap jutge l'ha condemnat i per tant hi ha la presumpció d'innocència, per ser investit com a president de la Generalitat de Catalunya. Aquesta setmana i després que l'ONU fes un informe a Espanya, dient que "no poden vulnerar els seus drets polítics al diputat Jordi Sánchez" veurem si el deixen sortir o no.
El PP si s'enfronta a Alemanya i altres països pot entrar en una deriva molt perillosa, no es pot jugar a ser Quixotesc, perquè tot saben que el contrari, en aquest cas Alemanya, és més forta.
Es tornarà més fluix políticament com a partit, cosa que aprofitarà C's per acabar-lo d'enfonsar, ja que en aquest moment és el seu pitjor enemic.
Però quant uns que es diuen polítics, de cultura baixa o molt baixa, no saben fer política per resoldre els problemes i passen la pilota als jutges perquè els solucionen, a la llarga o no tan llarga es gira en contra. El jutge Llarena ara és un monstre que no saben com parar, els hi està anat en contra per la seva negativa a rectificar i temps si això no és el principi del fi pel PP.

Tessa Barlo

10-04-2018

El nou president de la càmera del parlament: Roger Torrent

Roger Torrent en el primer discurs com a president del Parlament, cal destacar el seu to moderador. Que uns han alabat i altres han criticat, però això forma part del món polític. Una cosa és evident, dades les circumstàncies que viu Catalunya, havia de fer un discurs on rebaixessin les tensions, recuperar el parlament i que el 155 ja no sigui aplicable és prioritari. En definitiva buscar la normalitat. Això no vol dir que les metes no siguin les mateixes, el que varia és l'estratègia.
Roger Torrent, no ho té gens fàcil, li ha tocat possiblement el paper més difícil com a president. Té a favor seu, la llarga experiència professional en el món municipal, on anat demostrat el seu tarannà de buscar fronts comuns per fer punt de contacte.
Tenir en compte el que va dir uns minuts abans Ernest Maragall, a l'inici de l'obertura del parlament "hem après la lliçó.."
Ara els catalans tenim el parlament, tenim president de la càmera i ens falta el pas més important, qui serà president de la Generalitat i quines decisions s'han de prendre, sabem fins a on hem arribat ara és l'hora de saber a on hem d'anar.
De moment moltes felicitats al nou President del Parlament Roger Torrent.

Tessa Barlo

19-01-2019