Viure més o viure millor

La ciència ha avançat moltíssim en les últimes dècades, es por dir que, des de que els científics van descobrir el ADN fins avui, han fet passos agegantats a l'hora de saber respostes a moltes preguntes que s'ha havien plantejat i que no les tenien. Avui en dia se sap quins gen són els causants de malalties, els que marquen la nostre personalitat i caràcter i molts altres aspectes.

Tots aquest avenços afavoreixen que en els últims anys la nostre esperança de vida, sigui més llarga del que ho era fa només trenta anys. Però viure mes no vol dir viure millor. És a dir, podem arribar els cent anys perfectament, però la ciència no ens garanteix una qualitat de vida. Infermetats com; l'Alzheimer, Parkinson, etc, demostra que hi ha molta feina a fer encara perquè vida i qualitat de vida vagin paral·lels.

Cert, que genèticament si està treballant molt amb el camp de les malalties, inclòs podríem pensar que si podem substituir un gen malalts perquè no podem assolir aquesta qualitat de vida. Dons perquè en el àmbit de la genètica els científics es troben amb molt límits. Associacions de indole moral i ètics, qüestionen la feina i tot allò que genèticament es podria arribar a aconseguir.

Podria resumir en una frase la situa actual " És més fàcil la recercà de la immortalitat que la recerca de la felicitat"

Tessa Barlo

Rajoy i la seva immobilitat

Rajoy allarga tant els problemes, que les altres persones, sobretot oponents, per elles mateixes es divideixen per trobar una solució. No deixa de ser una bona estratègia, ja que ell no entra en aquesta divisió ni debat i per tant no "es crema" políticament. És una altra manera de crear conflictes en els seus adversaris, que davant la immobilitat persistent, cauen inevitablement en la seva tela d'aranya.

La "no política" per davant de tot. No dóna la cara ni en conferències, ni en notes de premsa, ni davant de periodistes, etc. sempre fa sortir a uns altres, per tant, la seva imatge mai es desgasta. Perquè a l'hora de criticar, sempre pot al·legar que ell no ho ha dit, i es critica a la persona que parla com a autora de les seves paraules. Però el que hem de tenir clar, és que tots saben de tots, perquè en les reunions de ministres es pactarà camins a seguir, el qui, el com i el quan. Res en un govern és a l'atzar.

Per tant, des de les primeres eleccions espanyoles estem veient una posició clonada de Rajoy dia enrere dia, mentre els oponents es van movent inquiet com a ratolins per agafar el tros de formatge, mentre que el formatge i la ratonera són propietat de Rajoy que només ha d'esperar.

I encara estem així.

Tessa Barlo