diumenge, 30 d’octubre del 2016

Viure més o viure millor



La ciència ha avançat moltíssim en les últimes dècades, es por dir que, des de que els científics van descobrir el ADN fins avui, han fet passos agegantats a l'hora de saber respostes a moltes preguntes que s'ha havien plantejat i que no les tenien. Avui en dia se sap quins gen són els causants de malalties, els que marquen la nostre personalitat i caràcter i molts altres aspectes.

Tots aquest avenços afavoreixen que en els últims anys la nostre esperança de vida, sigui més llarga del que ho era fa només trenta anys. Però viure mes no vol dir viure millor. És a dir, podem arribar els cent anys perfectament, però la ciència no ens garanteix una qualitat de vida. Infermetats com; l'Alzheimer, Parkinson, etc, demostra que hi ha molta feina a fer encara perquè vida i qualitat de vida vagin paral·lels.

Cert, que genèticament si està treballant molt amb el camp de les malalties, inclòs podríem pensar que si podem substituir un gen malalts perquè no podem assolir aquesta qualitat de vida. Dons perquè en el àmbit de la genètica els científics es troben amb molt límits. Associacions de indole moral i ètics, qüestionen la feina i tot allò que genèticament es podria arribar a aconseguir.

Podria resumir en una frase la situa actual " És més fàcil la recercà de la immortalitat que la recerca de la felicitat"

Tessa Barlo

divendres, 21 d’octubre del 2016

Rajoy i la seva immobilitat





Rajoy allarga tant els problemes, que les altres persones, sobretot oponents, per elles mateixes es divideixen per trobar una solució. No deixa de ser una bona estratègia, ja que ell no entra en aquesta divisió ni debat i per tant no "es crema" políticament. És una altra manera de crear conflictes en els seus adversaris, que davant la immobilitat persistent, cauen inevitablement en la seva tela d'aranya.

La "no política" per davant de tot. No dóna la cara ni en conferències, ni en notes de premsa, ni davant de periodistes, etc. sempre fa sortir a uns altres, per tant, la seva imatge mai es desgasta. Perquè a l'hora de criticar, sempre pot al·legar que ell no ho ha dit, i es critica a la persona que parla com a autora de les seves paraules. Però el que hem de tenir clar, és que tots saben de tots, perquè en les reunions de ministres es pactarà camins a seguir, el qui, el com i el quan. Res en un govern és a l'atzar.

Per tant, des de les primeres eleccions espanyoles estem veient una posició clonada de Rajoy dia enrere dia, mentre els oponents es van movent inquiet com a ratolins per agafar el tros de formatge, mentre que el formatge i la ratonera són propietat de Rajoy que només ha d'esperar.

I encara estem així.
Tessa Barlo

dimarts, 24 de maig del 2016

Cortines de fum



El tema de les banderes ha tornat a ser notícia en els últims dies, una altra vegada. Quina sort que existeixi Catalunya per al govern espanyol, som el seu comodí i ens utilitzen per engegar la maquinària necessària del "despiste", i així tapar els seus casos de corrupció i les seves mancances com a govern en tots els aspectes. Es diu "cortina de fum".

Els és igual si el que manifesten és anticonstitucional, aquesta que defensen tant, bé perquè atempta a la llibertat d'expressió, atempta als drets humans o atenta a qualsevol signe de dignitat política, perquè si no hi ha notícia, la hi inventen.
No és la primera vegada que surten informes en els mitjans de comunicació, que després han demostrat ser falsos. Em ve a la memòria l'exalcalde Trias i fins i tot, el mateix president Mas, que tenien diners fora d'Espanya i tot era mentida, un muntatge, una altra cortina de fum.

No obstant això, a pesar que ens anem acostumant a aquests disbarat per part del govern espanyol, no deixa de ser preocupant que la seva obsessió per Catalunya i els seus ciutadans frega o és clarament racisme. Em recorda l'obsessió de Hitler pel poble jueu, i encara que les comparacions són odioses, no puc evitar pensar el molt que s'assemblen les dues obsessions per un poble.

Tornant al principi amb el tema de les banderes, han demostrat una vegada més la seva feblesa com a govern, la seva mentalitat poc democràtica, la seva por a la diversitat i que estan ancorats en algun segle de l'edat mitjana.


Tessa Barlo

dimarts, 16 de febrer del 2016

Muriel Casals





La trajectòria de Muriel Casals ve des de 1960 amb la seva vinculació amb el llavors grup polític PSUC. Des de llavors sempre ha estat activa en diferents moviments, encara que es va donar a conèixer, quan entra a Òmnium i la proclamen presidenta.
Muriel ho assumeix amb un sentit d'estat, la seva gran transversalitat l'acompanyava sempre en els seus discursos. Feia que el seu projecte de país, arribis a tots. Ella creia que la diferència de pensaments no era cap obstacle en un món democràtic. Per això Òmnium recull persones de molt diferents pensaments polítics, però amb una sola meta, lluitar per la cultura catalana i per Catalunya. Va ser en el 2012, quan sense deixar la part cultural pròpia de Òmnium, entra en l'activitat de l'anomena't "procés" i tots sabem i viscut, que juntament amb la Carme Forcadell, va unir a molta gent de la societat civil.

Com a persona aquells que la van conèixer, coincideixen en el fet. perquè no ens enganyem, que no era una personal feble, que alguns puguin creure per la seva forma de parlar conciliador, era molt contundent en les seves decisions, parlava amb tothom, els escoltava a tots i després prenia decisions i manava amb rotunditat.
Mai li negava a ningú una conversa, sempre acceptava les invitacions allí on se li requeria.
Era en la interpretació més àmplia de la paraula, una autèntica senyora. Tènia respecte per tothom
.
Per entrar en el camp femení, La Muriel per la seva forma de fer, ens ha donat un missatge a totes les dones, hi ha una altra forma d'exercir al món; el femení, sense necessitat d'utilitzar els tics masculins per tenir lideratge.

Aquesta mort sobtada, que no era el moment, encara tenia molt per oferir a les persones i al país, ha commogut a tots, amics i fins i tot, detractors.
Sempre estaràs amb nosaltres.

Muriel, nosaltres som el somni. Continuarem lluitant.