El problema de
totes les persones que surten de Síria, fugint de l'atroç guerra cap a Europa,
ha desbordat a tots els dirigents de la Unió Europea. Europa ha demostrat una
vegada més la seva feblesa davant d'un problema. La seva capacitat de decisió i
decidir el correcte, és tard i malament. Tal malament, que ara com ara, encara
no ha sortit el Sr. Donald Tusk, president del consell europeu, a dir unes
paraules, una orientació al conflicte, res.
Per fi, la Sra,
Merkel accepta refugiats, s'obren fronteres, però jo em pregunto aquesta és la
solució?, Trobo que són pegats a una onada de persones, quantes més pot aguantar
Europa?, tampoc és que estiguem en els millors moments. Rússia es neteja les
mans i Europa tampoc els assenyala, por?, tornem al mateix, Europa és feble.
EE.UU. que és el
causant de tot aquest "embolic", declaren que ells no volen saber res,
que el problema és d'Europa, i qui va començar amb guerres absurdes,
desestabilitzant tot l'orient mitjà?, vosaltres nord americans ficant els
nassos i les armes on no us cridaven. Ara el problema és d'Europa.
I és un problema
greu, Les persones fugen del seu país, però és un problema que hem de mirar no només
amb el cor, sinó també amb el cap. Ens envaeixen milers, que no arribin a
milions d'islàmics. Aquesta també és una realitat. D'aquí a dos, tres, cinc
anys, quan estiguin asseguts als països, començaren a reclamar, mesquites,
drets a la seva religió i forma de ser, ja no se'n recordaran de com van
arribar i com se'ls va acollir, o no tenim mostra d'això actualment amb
bastants menys. La història recent ens demostra, que no s'emmotllen a la
cultura que els acull, no ho fan! I això és un problema greu.
Ara ens demanen
responsabilitat, però i ells, que no la tenen amb el seu propi país per canviar
les coses, per què no ho han fet? Perquè és més fàcil que el problema ho
resolgui Europa.
Sé que aquestes
paraules, tal vegada no siguin políticament correctes, però no per això menys
certes, i tal vegada els nostres fills o néts ja no tindran una cultura
occidental tot serà "islam" que és el que ens amenacen i van buscant.
Desitjo equivocar-me pel bé dels meus néts i descendents.